Els diuen la literatura del dia a dia de les classes populars, l'ànima de l'idioma, la metaforització de la vida, les paraules que s'inventen a elles mateixes, les frases per a la intel·ligència del quotidia, el parlar viu i que ens manté vius, paraules per a la màgia i la saviesa... Sovint són intraduïbles literalment, quasi inexplicables, omnipresents, absents -massa absents!-, sorpresives, belles...
Són les frases fetes, els refranys. La riquesa d'una llengua se sol mesurar, entre altres factors, per la vivesa d'aquestes expressions: la literatura dels carrers i les places feta de vivències, convivències i connivències...
Mésvalsolquemalacompanyat Fetalalleifetalatrampa Hihamésdiesquellonganisses Comméssremmésriurem
Quipagamana Laprimaveralasangaltera Apocapociambbonalletra Alaterceravalavençuda
TotselscamisvanaRoma
Noméste'nrecordesdeSantaBárbara
quantrona
Al'abrilaigüesmil Quisembraventsreculltempestats Sempreplouquannohihaescola
Eltempsésor PerNadalcadaovellaalseucorral PerSantJoanbacoresverdesomadures
peròsegures
Per SantaLlúciaunpasdepuça
perNadalunpasdepardal
perSantEsteveunpasdellebre
Valmésbonafamaquediners Quitéoficitébenefici Tanttentstantvals
Agransmalsgransremeis Panxaplenanotépena Salutiforçaalcanut Valméstardquemai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada