diumenge, 27 d’octubre del 2019
dilluns, 30 de setembre del 2019
dijous, 19 de setembre del 2019
UNA FRASE FETA NO ES REBAT...
ENTREVISTA
"Una frase feta no es rebat. Té un poder discursiu que no hem de perdre”
Bàrbara Sagrera, filòloga i directora de la Institució Antoni
M. Alcover, és l’autora del ‘Corpus de fraseologia de les Illes
Balears’
Bàrbara Sagrera Antich (Felanitx, 1974) va fer amb el Corpus
un treball ingent que va ser mereixedor del Premi Ciutat de Manacor
d’assaig 2017. La filòloga, ara directora de la Institució Antoni M.
Alcover, defensa amb passió les popularment anomenades frases fetes,
que en el món acadèmic són conegudes com a unitats fraseològiques, i no
dubta a respondre sovint en l’entrevista amb una o altra d’entre les
més de 14.500 que recull el Corpus. De fet, ella se’l va
plantejar com un treball per treure conclusions, però també per animar a
utilitzar unes expressions que, no deixa d’insistir-hi, són molt
convincents i ens singularitzen.
Esmentau Wilhelm von Humboldt
quan diu que cada llengua reflecteix una concepció del món particular i
única. Després de recollir, descriure i contextualitzar milers
d’expressions populars, quina diríeu que és la nostra manera d’entendre
el món?
La fraseologia revela un bagatge
compartit, un consens social i també ideologia. Si es diu “l’onzè, no
destorbaràs” és perquè fer nosa sempre ha estat mal vist, aquí. En tenim
moltes que apel·len a la discreció, com ara “callar és un sucre” o
“quan prediquen l’orgue no sona”, que vol dir que has de callar quan
parla qui té autoritat. Moltes són consells de bons costums o per fer
les coses bé: “Aviat i bé no van pel mateix carrer”, em deia la meva
padrina. Amb la fraseologia ens adonam de la importància de la teca,
especialment del pa: “És més llarg que un dia sense pa” o “allà on hi ha
pa, no hi fa mal estar”. També de la importància de la religió: ens
rentam les mans d’una cosa o ploram com una Magdalena. A més, la
fraseologia reflecteix el paper cabdal de l’agricultura. A mi em sorprèn
que encara s’utilitzi tant “passar l’arada davant els bous”, quan molta
gent no sap què és una arada. I en trobam que són una defensa de la
cultura: “Més pesa la ploma que l’aixada”.
De quina manera es pot definir la fraseologia?
Les unitats fraseològiques són expressions essencials de la cultura.
La fraseologia ens permet veure fins a quin punt els parlants saben
jugar amb el llenguatge, en saben fer un ús creatiu i, moltes vegades,
fins i tot poètic. Expressions com “fer retxes dins l’aigua” o “lladrar
estels dins un bassiot” (esforçar-se inútilment), són molt poètiques.
Són imatges precioses: qui sent dir “fer els ous en terra”, no cal que
l’hagi sentida mai abans, és la viva imatge del fracàs.
Li donau una importància cabdal en la cultura.
Tot i que moltes expressions s’associen
amb l’oralitat i el llenguatge col·loquial, malgrat que no se sotmeten a
normes, tenen gran importància. Una llengua estàndard potent ha de
tenir una llengua col·loquial potent. Quan un parlant fa ús d’un
d’aquests fragments amb gran bagatge compartit, resulta més convincent.
Dir “qui barata, el cap es grata” té molta més força que no “pensa-t’ho
abans de canviar”. Una frase feta no es rebat. Té un poder discursiu que
no hem de perdre. Són expressions que donen fesomia i color a una
llengua.
El fet és que s’estan perdent.
Moltes han caigut en desús. Els canvis de
costums fan que algunes no tinguin sentit en l’actualitat. D’altres,
avui són políticament incorrectes. Hi ha moltes expressions masclistes,
però també n’hi ha de feministes, com “una dona fa la casa i una dona la
desfà”. Així i tot, aquesta pèrdua és present en totes les llengües del
món. En el cas del català, una llengua molt interferida i amb un
bilingüisme social que no li dona estabilitat, la pèrdua està en la
línia del nostre empobriment lingüístic. Avui quasi ningú acluca els
ulls, la gent els tanca perquè en castellà se cierran ; quasi
tothom patina, no llenega. I la majoria de joves no saben què és estar
en dejú, ni anar a lloure. Jo no sé si la transformació és bona, normal o
dolenta, però perdem fesomia. Amb això no defens que calgui aferrar-se
al passat. Però és curiós que en castellà es conserven expressions,
refranys, dites, i en català cauen en desús o es castellanitzen. Hauríem
de tenir en compte que el llenguatge és una eina molt poderosa. Per
això anim els docents i els mitjans de comunicació que facin servir
aquestes expressions tan nostres.
Se’n perden, però se’n creen de noves?
En neixen, però poques. La realitat és que la capacitat creativa dels individus cau amb la nostra llengua.
Més de 14.500 expressions extretes del buidatge del Diccionari català-valencià-balear , del Cançoner popular del pare Ginard i dels distints aplecs de rondalles. Així i tot, hem de suposar que aquest no és un corpus tancat.
De cap manera. Aquest no és el corpus, sinó un
corpus. Tot i la feinada que ha comportat, també en aquest corpus hi
pot haver errors i mancances. No debades es diu que tota fusta té corc
[somriu]. La fraseologia és immensa i canviant. Una mateixa expressió la
pots documentar de maneres diferents segons el lloc. Aquesta és una
característica de la cultura popular i de la seva riquesa.
ARA. CAT (17/09/2019)
dimecres, 28 d’agost del 2019
ELS ACCENTS DIACRÍTICS PER ORDRE ALFABÈTIC
BÉ, DÉU ÉS COM LA MÀ MÉS IMPORTANT DEL MÓN
DEL PÈL, QUÈ SÉ? SÍ, ESTÀ AL SÒL
SÓN ELLS, I ELLA TÉ L'ÚS DE LA PARAULA PER ADREÇAR-SE A VÓS
dimecres, 7 d’agost del 2019
ELS 10 ERRORS MÉS FREQÜENTS EN CATALÀ, per GRISELDA OLIVER
Els 10 errors més freqüents
El mestre Enric Valor ja sentia una raonable preocupació pel errors més freqüents dels valencianoparlants alfabetitzats i culturalitzats que usaven formalment l'idioma. Per això, als anys 80 va escriure un pràctic opuscle titulat Temes de correcció lingüística.
Hi ha molts gramàtics --investigadors, ensenyants, escriptors-- que segueixen tenint aquestes nobles preocupacions i, de tant en tant, ens fan a les mans papers --de cel·lulosa o virtuals-- sobre aquestes qüestions.
Aquest decàleg pertany a Griselda Oliver:
dijous, 13 de juny del 2019
LLEGIR EN VALENCIÀ: NARRACIONS A PARTIR D'ALGUNS MONUMENTS EMBLEMÀTICS DEL PAÍS VALENCIÀ
Col·lecció d'onze llibre als que podreu accedir aquest estiu a través de les edicions de dissabte i diumenge d'aquest dos diaris --LEVANTE i INFORMACIÓN-- i que us serviran per a preparar les vostres proves per a la JQCV, CIEACOVA o EOI relacionades amb la certificació dels coneixements del valencià.
dilluns, 10 de juny del 2019
diumenge, 14 d’abril del 2019
dilluns, 11 de març del 2019
MODEL DE TEXT D'OPINIÓ PER A REDACTAR
Un magnífic exemple de com redactar un text d'opinió
MÒNICA RICHART
al seu blog
A POQUETA NIT
dijous, 7 de març del 2019
PER A MILLORAR EL MODEL D'ÚS FORMAL
Suport a la docència en valencià
Benvinguts i benvingudes a la web de suport a la docència en valencià.
En aquest espai trobareu diversos recursos que us facilitaran la tasca de fer les classes en la nostra llengua: referències normatives, orientacions per a redacció, fraseologia per a textos escrits i per a fer classe, diccionaris i obres terminològiques per facultats i escoles, traductors automàtics, traducció i correcció de material docent, etc.
En aquest espai trobareu diversos recursos que us facilitaran la tasca de fer les classes en la nostra llengua: referències normatives, orientacions per a redacció, fraseologia per a textos escrits i per a fer classe, diccionaris i obres terminològiques per facultats i escoles, traductors automàtics, traducció i correcció de material docent, etc.
Esperem que us siga útil en la vostra labor docent!
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Com podreu comprovar és un web utilititzim per a millor la llengua d'ús formal
dimarts, 26 de febrer del 2019
divendres, 22 de febrer del 2019
ENLLAÇATS PELS EXERCICIS
EXERCICIS, EXERCICIS, EXERCICIS...
Hi ha un fum de webs que contenen exercicis aptes per a tots els nivell. Ací teniu un quants enllaços dels centenars que ens ofereix la xarxa:
dijous, 21 de febrer del 2019
REVISTA MÈTODE: LECTURES CIENTÍFIQUES
La revista MÈTODE, de la UNIVERSITAT DE VALENCIÀ, us proporciona una gran quantitat d'articles divulgatius --entre mitjana i alta divulgació-- amb el rigor textual dels textos explicatius, expositius, descriptius i argumentatius, principalment.
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA: DICCIONARI NORMATIU VALENCIÀ I GRAMÀTICA NORMATIVA VALENCIANA
Aquest web és IMPRESCINDIBLE per a l'estudi de l'idioma. 1r. Perquè és l'únic organisme oficial, tot i el prestigi de les universitats, que té atorgada l'autoritat lingüística per la Generalitat Valenciana; 2n. Perquè les obres en pdf i els enllaços per a consultar són suficientment exhaustius per a considerar-los referents lingüístics suficients; 3r. Perquè l'elaboració col·lectiva dels acadèmics des del rigor científic és tota una garantia de veracitat i autoritat contrastada i 4t. Perquè en cas de dubte en relació a les respostes o errades/encerts de les proves oficial (CIEACOVA, EOI i JQCV) l'autoritat de la correcció o la incorrecció s'estableix a partir de les normes de l'AVL
ENLLAÇOS INTERNS IMPORTANTS DEL WEB
Un últim consell: activa la teua curiositat i navega pels distins apartats del web. Et serà ben útil.
ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES - VALENCIÀ
ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES - VALENCIÀ
Departament de valencià de l'EOI d'Elda - enllaços d'interés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)